| Mariagneta |
| Compositor/Letrista |
| Popular |
| Letra |
| Ai, adéu, Mariagneta, princesa dels meus sospirs! Tu robes el cor dels homes i a mi em fas penar i morir. Ai, adéu, Mariagneta, principi del meu sofrir. Ton amant és a la porta que no espera sinó el sí: no desconsolis tos pares per consolar-me a mi. Que jo ja me'n faré frare de l'ordre del caputxí. Quan en siguis casadeta ja m'ho enviaràs a dir. M'enviaràs una lletra, com et va amb el teu marit. Jo te n'enviaré una altra, com em va en el monestir. Si tens una criatura deixa-me-li ser padrí: si no m'ha estimat la mare, almenys que m'estimi el fill. Ai, adéu, Mariagneta, princesa dels meus sospirs! Un dia, dient la missa, ja la carta en veu venir. Amb l'excusa de besar el terra, ja la carta va collir. La missa mai no s'acaba per poder-la llegir. Al sobreescrit de la carta ja n'arrenca un gran sospir: Agneta de mes entranyes, si et pogués tenir aquí! Amb una estona de conversa no em sabria greu morir. Quan la missa és acabada la lletra cuita a llegir. Tot just n'era a mig llegir-la n'arrencava un gran sospir: ai, adéu, Mariagneta, que jo me'n sento morir! |
| Intérprete |
| Victoria de los Angeles |
 |
